Guissona no només és poble d'embotits.

El meu cos en aquestes dates de molta càrrega emocional però sobretot estomacal demana FOLK. El petit de cal eril ha resultat ésser la cura als meus mals. És curiòs perquè a l'estiu el vaig escoltar en directe i no em va semblar res de l'altre món. Però creiu-me quan us dic que el nou disc que ha tret és una obra mestre, el teniu a l'Spotify. Aquí us deixo el seu primer single, de títol nadalenc "Cau la neu":

BON NADAL.

Fill, aquests amics teus són uns delinqüents.

Ja era hora apareguessin els antiherois de la nova fornada de música en català. Per quan tenim un moment en que la música d'elaboració precisa i delicada dels Manel o d'altres grup de caire semblant no ens dona el que volem escoltar. Que vols cremar-ho tot?
SURFING SIRLES. Tornar a tenir 15 anys, cervesa, música de garatge, ROCK&ROLL!

AVUI, HAN ATROPELLAT EL GAT! ( aquell que havia recollit amb delicadesa la Coma en entrades anteriors...)

No fou immaculada la concepció d'aquesta Maria, però tant me fa.

Avui us vull parlar d'una Maria, que no ha tingut encara cap Jesús. Però el 2009 va concebir un disc, Linòleum, de pop celestial i pur. Podriem dir que Maria Coma virtuosa pianista i onírica lletrista a aconseguit donar llum al meu enfeinat pont. Recomano el disc sencer, és a l'Spotify, i si no us diu res a la primera escolta doneu-li unaltre oportunitat, mereix la pena entrar en el seu felí univers. Us deixo dos peces d'aquesta artista, que fa música sense pretencions, a mi em recorden una llaminadura plena de sucre. Dolcíssima.

Anyorava el FLAMENC de calitat.

Las migas, plat típic del sud d'Espanya, que me iaia Gregoria prepara els dies de celebració, els dies d'enyor. Doncs ara fan música, de nivell.
Jo vaig passar una etapa als 17 anys que escoltava molt flamenc: Camarón, Tomatito, Juanito Valderrama, etc... I feia temps que no tornava a sentir la "gallina de piel" al pulsar el play. Molt recomanable per aquella gent que escolta la música sense perjudicis o per aquells enamorats del flamenc pre Andy & Lucas. Val a dir que la cantant és catalana, Sílvia Pérez, ART.

H I T.

Hi ha cançons que no els hi cal presentació. És un pèl diferent a la original, però en diplo només hi fa algun retoc.

Piano ploramiques m'encanta el teu plor.

El temps passa, deixant marques en els nostres rostres. Igual que no hi ha cap moment en que la Terra no deixi de girar, cap instant es repetirà. Vull ser hivern. Congelar la follia de l'estiu i caminar. Sentir com el vent em travessa. Potser del meu trajecte vital només en queden passes que dins la memòria de les onades seran eternes. Ahir era lluna plena. Avui el paisatge rera la finestra resta glaçat i sortiré sense cap cigarro a la boca però fumant.

He vist un piano plorar.

Poc temps lliure. La música no descansa, companya fidel als meus passos. Poesia per a les orelles, tanqueu els ulls.

L'escoltes un cop, ho has de fer dos i tres i potser quatre. Jo encara ho faig.

Gràcies àlex per descubrirme a Nacho Umbert. Aquí podeu escoltar el cd. RECOMANADÍSSIM!

Adaptar no és antònim de crear.

Avui tocaré un tema que sempre és fruit de discusions, VERSIONAR. És a dir, agafar una obra teixida per unaltre i adaptar-la a les teves mides. Et pot semblar millor o pitjor, com tot. Per això suscita tan debat, si una cosa està bé cal reinterpretar-la?
Jo entenc que versionar una cançó es homenatjar a l'artista que l'ha creat, doncs li desmostres que l'has arribat a sentir tantes hores i tan endins del teu ésser que l'has acabat fent teva. Oblideu a Ramoncín i el seu "Come as you are" d'aquesta entrada. Parlo de gent amb talent, aquí teniu una mostra de versions que no milloren ni empitjoren la original, sino la transformen.

Manel "La gent normal" versió de "Common People", dels Pulp



Johnny Cash "Hurt" versió de "Hurt" dels NIN

Li dec a en Santi i a les dones que s'estimen.

No hi havia gaire cúa, el clap encara no era ple. Debien quedar uns 20 minuts per les onze. Ens situem enmig de la sala, davant dels tècnics de só. No hi ha teloners, no caldrà pelar la taronja per gaudir de tot el seu sabor. Minuts d'espera i de xiulets. Els primers acords ens traslladen al 1999, l'any en el qual transcorre l'últim disc del grup. Jo crec que qualsevol disc ha de tenir una història. La bona música és la que et transmet alguna cosa, aconsegueix interaccionar amb la teva ànima provocant sentiments sense necessitat de viure'ls.

Tornant a la sala clap, al acabar la primera cançó ens informen que serà un concert llarg, d'unes dues hores. Un Orgàsmic crit d'aprovació per part del públic ens trasllada a la següent cançò. M'agradaria poder descriure amb més detall tot el que vaig sentir mentres van ser a l'escenari però ja us vaig avançar que no els coneixia gaire. Així que apart de gaudir amb un rock de bella factoria, seguint els cànons del segle passat, em quedo amb els moments de comunió podria inclús dir simbiosi entre el grup i els fans. Sincerament aquest és l'objectiu de l'artista, que ell i l'espectador siguin un.

Us deixo amb un documental que descriu força bé com és un concert de love of lesbian.
Recomanació de la Taca sonora!



The Algunas Plantas Experience

Love of Lesbian | Myspace Music Videos

Li dec a en Santi i a les dones que s'estimen. PRELUDI.

Tinc pendent el post on explicaré el primer concert viscut desde l'obertura del blog. Love of Lesbian, gira 1999, sala Clap. Divendres m'hi posaré.

Mentrestant m'escolto els seus dos últims treballs, doncs mai m'havien cridat l'atenció. Va ser un concert a cegues i em van sorprendre gratament. Així que ara m'estic posant al dia. Us deixo un petit tasteig, dos cançons, per anar entrant en l'univers críptic i irreverent d'en Santi Balmes i els seus companys.




Pista 10 del disc "Cuentos chinos para niños del Japón"






Pista 7 del disc "1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna)"

La poesia també es disfressa per carnaval.

Avui us justificaré el enunciat "L'ànima dels millors poetes del segle XXI estarà amagada dins les lletres d'alguna cançó". Sabem que Jim Morrison, líder dels Doors escrivia poesia, a part d'esciure coses com the end. Una de les cançons que millor explica el sentiment d'un comiat, arribant inclús a fer una interpretació del mite grec d'Edip, per explicar la mort de l'infantesa.

-Father?
-Yes, son?
-I want to kill you...
-Mother?
-I want to... fuck you!!!.

Paraules impregnades de lírica, lírica d'estètica rock ,però amb una càrrega emocional espectacular.







Aquest apunt històric em va perfecte per presentar el líder de Neutral Milk Hotel, Jeff Mangum. Compositor i lletrista superdotat, val la pena escoltar el "In the Aeroplane Over the Sea" segon i últim disc de la banda. En ell està inclosa una cançó que em va marcar, crec que de per vida. A continuació teniu la lletra traduida i el video.


Chico de dos cabezas

Chico de dos cabezas,
todo flotando en cristal.
El sol ha pasado
ahora está más negro que el negro.
Puedo escuchar mientras tú tamborileas en tu jarra
escucho para oir dónde estás
escucho para oir dónde estás

Chico de dos cabezas,
ponte zapatos de domingo.
Y baila por la habitación al compás de las teclas del acordeón
con la antena que canta en tu corazón.
Atrapando señales que suenan en la oscuridad
atrapando señales que suenan
en la oscuridad... Nos quitaremos la ropa
y ellos pondrán dedos a través de los huecos en tu espina dorsal
y cuando todo está rompiendose, todo lo que puedes mantener dentro...
Ahora tus ojos no se mueven ya
sólo yacen en sus nubes

Chico de dos cabezas,
con poleas y pesos.
Creando una radio que toca sólo para dos
en la habitación privada con una luna a través de su cara.
Y a través de la música que dulcemente muestra
bocinas de plata que brillan todo el día
hechas para su amante que flota y se asfixia con las manos en su cara.
Y en la oscuridad nos quitaremos la ropa
y ellos pondrán dedos a través de los huecos en tu espina dorsal
y cuando todo está rompiendose, todo lo que puedes mantener dentro...
Ahora tus ojos no se mueven ya,
sólo yacen en sus nubes.

Chico de dos cabezas,
no hay razón para sufrir.
El mundo que necesitas está envuelto en fundas de plata dorada
bajo árboles de navidad en la nieve.
Te llevaré y te dejaré sólo
mirando espirales de blanco suave flujo
sobre tus parpados y todo lo que hiciste
esperará hasta el momento en que te dejes ir.






Poesia disfressada dins d'una cançó?

Existeix rap d.N. (després de Natch)

El rap típic i tòpic actual no m'agrada gaire. Fa temps que no escolto algo com el "Donde duele inspira" de Flowkloricos o el" testimonio libra" de Elphomega. Així que avui quan he escoltat a el Gremio he pensat que també havia de tacar al estil urbà per exel·lència.

Caps de setmana a ritmes accelerats.

Porto unes setmanes que al sortir de festa he escoltat molta  música electrònica, sobretot Drum'n'Bass. Així que avui compartiré alguna de les cançons amb les que més he disfrutat i que acabaran essent presents en els Atopos sets d'aquesta temporada. Val a dir que són les típiques del genere, doncs no en sóc un expert i són les que més fàcil he reconegut. A moure l'esquelet doncs!

Els ànecs també fan hits.

No m'he tornat boig, tenen la culpa els Duck Sauce, un tàndem format per dos DJ's de dilatada trajectòria com són A-track i Armand van Helden. Còctel de hits dels 70's i 80's amb tocs de l'electrònica més actual.

Començem el dilluns amb un somriure (recomano veure els videos), gràcies a que els ànecs també fan hits!






Duck Sauce "aNYway" (Surface To Air version) from A-Trak on Vimeo.

Sigues pareciendo la chica más triste de la ciudad.

Ismael Serrano té un himne generacional papá cuentame otra vez però té altres cançons interessants. Que m'en dieu?

Electrònica de crispetes i refresc.

Russ Chimes és l'artista que firma l'Ep “Midnight Club” banda sonora del clip de 16 minuts del director Saman Keshavarz. A part de l'exquisita composicó de Russ el treball de sincronització imatge-música, no us deixarà indiferents!




Russ Chimes - Midnight Club EP COMPLETE TRILOGY from Russ Chimes on Vimeo.

Seria com fer una crêpe de fuet.

Avui m'he aixecat cansat, era de matinada quan es va acabar Cançons a la vora del Pop. Documental sobre la nova escena de pop en català. Dins l'estol de grups que formen el fil conductor del film, em vaig quedar sorprès amb l'Anna Roig i L'ombre de ton chien, concretament de la cançó Corro sota la pluja. Us adjunto el videoclip de la mateixa, realitzat per Lyona. Una directora que és mereix per si mateixa unaltre entrada, doncs es la responsable de videos com te hiero mucho (historia del amante guisante).


Així doncs la meva recomanació d'avui és deixar-se portar per el nu-jazz de L'ombre de ton chien i la càlida veu d'Anna Roig.

Big bang.

Bones!
Sempre he volgut mostrar al món la música que m'agrada, aquella que trobo després de hores de cerca obsessiva o simplement la que durant dies ocupa en bucle el meu reproductor. Així que amb aquest propòsit neix la Taca sonora.

Sigueu Benvinguts.

El primer post no podia quedar publicat sense cap cançó així que aquí us deixo un petit tasteig d'un dels cantautors més en forma del panorama indi nacional. The New Raemon, Ramón Rodriguez, cançons per escoltar i disfrutar un dia de mal temps com aquest, els seus dos LP's i els seus varis EP's són a Spotify per si en voleu saber més.


El títol avui em va com anell al dit,  ¡HOY ESTRENO!.