No hi havia gaire cúa, el clap encara no era ple. Debien quedar uns 20 minuts per les onze. Ens situem enmig de la sala, davant dels tècnics de só. No hi ha teloners, no caldrà pelar la taronja per gaudir de tot el seu sabor. Minuts d'espera i de xiulets. Els primers acords ens traslladen al 1999, l'any en el qual transcorre l'últim disc del grup. Jo crec que qualsevol disc ha de tenir una història. La bona música és la que et transmet alguna cosa, aconsegueix interaccionar amb la teva ànima provocant sentiments sense necessitat de viure'ls.
Tornant a la sala clap, al acabar la primera cançó ens informen que serà un concert llarg, d'unes dues hores. Un Orgàsmic crit d'aprovació per part del públic ens trasllada a la següent cançò. M'agradaria poder descriure amb més detall tot el que vaig sentir mentres van ser a l'escenari però ja us vaig avançar que no els coneixia gaire. Així que apart de gaudir amb un rock de bella factoria, seguint els cànons del segle passat, em quedo amb els moments de comunió podria inclús dir simbiosi entre el grup i els fans. Sincerament aquest és l'objectiu de l'artista, que ell i l'espectador siguin un.
Us deixo amb un documental que descriu força bé com és un concert de love of lesbian.
Recomanació de la Taca sonora!
The Algunas Plantas Experience
Love of Lesbian | Myspace Music Videos
Bona entrada cholo!
ResponderEliminarDoncs si, així és com haurien de ser els bons concerts....tot i que no sempre és així.