El temps passa, deixant marques en els nostres rostres. Igual que no hi ha cap moment en que la Terra no deixi de girar, cap instant es repetirà. Vull ser hivern. Congelar la follia de l'estiu i caminar. Sentir com el vent em travessa. Potser del meu trajecte vital només en queden passes que dins la memòria de les onades seran eternes. Ahir era lluna plena. Avui el paisatge rera la finestra resta glaçat i sortiré sense cap cigarro a la boca però fumant.
mira nen. He hagut de crerme un correu gmail ja que el teu blog fashioneti no dóna gaires més opcions. Per tant, quest comentari val per per 10, que són els minuts que he trigat amb l'internet de les tortugues que tinc.
ResponderEliminarDesprés d'haver deixat anar la meva ràbia, dir-te que: penuria likes this! So cute and so on.
Me gusta este cambio hacia lo más classico (pd; voy en dirección contraria al orden lógico de las cosas, así que no sé qué me encontraré en publicaciones anteriores)
Per concloure, puntualitzar que veig dues errades repetides.
Ahir, (COMA) era lluna plena. Avui, (COMA) el paisatge rera ...
pd; molt genialment genial el text. Francesc on fire, si senyor.
pd; pedazo currada. No et queixaràs pas! I espero que no rabiis, saps que tot el que faig és amb bona intenció, oi?