El futur és un viatge cap al teu interior.

La música de James Blake neix a Saturn per acabar al més profund del teu ésser. Senyors i senyores, benvinguts al segle XXI.

Capbussades en mars de costumisme pop.

Tres dones de Barcelona, una broma per un aniversari. Graben unes cançons, perquè en quedi constància i per allargar la gràcia. Es fan un myspace. Després va passar el típic, les van trucar d'una discogràfica de USA per grabar un CD i fer una gira per Japó. De les seves cançons plenes de bones intencions i alegria no en podia sortir cap altre cosa, aquestes són les Aias. Avís per navegants, això que fan és noise pop. Breu definició:"Utilización de distorsiones, afinaciones disonantes, acoples, feedback y otros efectos sonoros generados con guitarras eléctricas..."

Quelcom fresc per aquest dies de semi-estiu!







P.D: Aquest diumenge toquen a BADALONA!

Taques clàssiques. Volum I.

Avui, us vull presentar: Family, grup format per dos nois de donosti Javier Aramburu i Iñaki Gametxogoikoetxea. Només van fer un cd, "un soplo en el corazón". I QUIN CD!. Un dels discs bàsics per entendre la música espanyola dels últims 20 anys. A mi em sonen una mica a uns New Order amb vocació pop.





A qui no li ha passat això mai..

Música tradicional, per una setmana amb forta càrrega històrica.

Avui us presento un grup, millor dit un experiment, on diferents músics han aparcat els seus projectes principals per a fer un petit divertimento. Parlem de músics de L'Habitación Roja, Autumn Comets o Tachenko. Que ara ens presenten un folk d'arrels molt catalanes. Ideals per a escoltar mentre llegeixes a en Verdaguer, o en Plà, o inclús a en Quim Monzó. Litoral és fan dir, i han publicat un EP amb 4 temes. Disfruteu.

Llàgrimes en el pentagrama.

Us deixo amb cançons precioses per a ninetes ploroses.

Versió d'un clàssic de Leonard Cohen.



Això és un clàssic. Ojalà fossis aquí.

Perquè la música en català com la primavera fa goig.

Fa dies que no us dic res, però ara que sembla que ha tornat la calor i amb ella s'ha despertat en Nicolau, que és el meu tortugo. Doncs us duc un parell de coses fresques, em permetre el luxe de no parlar dels Manel. Malgrat sigui el "10 milles per veure una bona armadura" el disc de l'any i encara és abril.

Primer de tot vull compartir amb vosaltres un tema del nou disc d'en Pau Vallbé (el disseny de la pàgina web és preciòs), més conegut per el seu pseudònim d'Estanislau verdet. Per mi un dels músics amb més talent de la nova fornada de pop en català.




En segon lloc, us presentaré a en Refree. Músic hiperactiu. Fa poc va presentar el seu cinquè disc Matilda dedicat al seu fill, si, es pensava que tindria una filla però ja se sap que la natura és molt captritxosa. Aquí us porto una mostra del seu pop minimalista, no us recorda a una posta de sol enmig d'un camp de margarides?

Clàssics en temps moderns.

L'evolució és una constant en l'espècie humana. Així no és d'estranyar que també ho sigui en la música. Agafar doncs clàssics i col·locar-hi petites dosis per adaptarlos als nous temps no sempre és fàcil. En música electrònica d'això en diuen Edits, una espècie de versions. Us deixo amb Greg wilson i un master sobre el tema:

Per aquest mes d'examens ens calen grans dosis d'INSPIRACIÓ.

Inspira és un grup de pop intimista amb unes grans dosis d'optimisme. A mi em semblen la solució perfecte a aquelles estones on víctimes de l'estrés volem enviar-ho tot a la merda. Silenci, calma, Spotify i inspira expira inspira expira. Corre i trenca l'aire!

ENERGIA PER AQUESTA NOVA ETAPA, AQUEST NOU NEIXEMENT.

Kanye West s'ha marcat una obra mestre, tot el "My Beautiful Dark Twisted Fantasy" ho és, val a dir que webs tan imporants com pitchfork el puntuen amb un 10. Comencem l'any amb POWER!

Guissona no només és poble d'embotits.

El meu cos en aquestes dates de molta càrrega emocional però sobretot estomacal demana FOLK. El petit de cal eril ha resultat ésser la cura als meus mals. És curiòs perquè a l'estiu el vaig escoltar en directe i no em va semblar res de l'altre món. Però creiu-me quan us dic que el nou disc que ha tret és una obra mestre, el teniu a l'Spotify. Aquí us deixo el seu primer single, de títol nadalenc "Cau la neu":

BON NADAL.

Fill, aquests amics teus són uns delinqüents.

Ja era hora apareguessin els antiherois de la nova fornada de música en català. Per quan tenim un moment en que la música d'elaboració precisa i delicada dels Manel o d'altres grup de caire semblant no ens dona el que volem escoltar. Que vols cremar-ho tot?
SURFING SIRLES. Tornar a tenir 15 anys, cervesa, música de garatge, ROCK&ROLL!

AVUI, HAN ATROPELLAT EL GAT! ( aquell que havia recollit amb delicadesa la Coma en entrades anteriors...)

No fou immaculada la concepció d'aquesta Maria, però tant me fa.

Avui us vull parlar d'una Maria, que no ha tingut encara cap Jesús. Però el 2009 va concebir un disc, Linòleum, de pop celestial i pur. Podriem dir que Maria Coma virtuosa pianista i onírica lletrista a aconseguit donar llum al meu enfeinat pont. Recomano el disc sencer, és a l'Spotify, i si no us diu res a la primera escolta doneu-li unaltre oportunitat, mereix la pena entrar en el seu felí univers. Us deixo dos peces d'aquesta artista, que fa música sense pretencions, a mi em recorden una llaminadura plena de sucre. Dolcíssima.

Anyorava el FLAMENC de calitat.

Las migas, plat típic del sud d'Espanya, que me iaia Gregoria prepara els dies de celebració, els dies d'enyor. Doncs ara fan música, de nivell.
Jo vaig passar una etapa als 17 anys que escoltava molt flamenc: Camarón, Tomatito, Juanito Valderrama, etc... I feia temps que no tornava a sentir la "gallina de piel" al pulsar el play. Molt recomanable per aquella gent que escolta la música sense perjudicis o per aquells enamorats del flamenc pre Andy & Lucas. Val a dir que la cantant és catalana, Sílvia Pérez, ART.

H I T.

Hi ha cançons que no els hi cal presentació. És un pèl diferent a la original, però en diplo només hi fa algun retoc.

Piano ploramiques m'encanta el teu plor.

El temps passa, deixant marques en els nostres rostres. Igual que no hi ha cap moment en que la Terra no deixi de girar, cap instant es repetirà. Vull ser hivern. Congelar la follia de l'estiu i caminar. Sentir com el vent em travessa. Potser del meu trajecte vital només en queden passes que dins la memòria de les onades seran eternes. Ahir era lluna plena. Avui el paisatge rera la finestra resta glaçat i sortiré sense cap cigarro a la boca però fumant.

He vist un piano plorar.

Poc temps lliure. La música no descansa, companya fidel als meus passos. Poesia per a les orelles, tanqueu els ulls.

L'escoltes un cop, ho has de fer dos i tres i potser quatre. Jo encara ho faig.

Gràcies àlex per descubrirme a Nacho Umbert. Aquí podeu escoltar el cd. RECOMANADÍSSIM!

Adaptar no és antònim de crear.

Avui tocaré un tema que sempre és fruit de discusions, VERSIONAR. És a dir, agafar una obra teixida per unaltre i adaptar-la a les teves mides. Et pot semblar millor o pitjor, com tot. Per això suscita tan debat, si una cosa està bé cal reinterpretar-la?
Jo entenc que versionar una cançó es homenatjar a l'artista que l'ha creat, doncs li desmostres que l'has arribat a sentir tantes hores i tan endins del teu ésser que l'has acabat fent teva. Oblideu a Ramoncín i el seu "Come as you are" d'aquesta entrada. Parlo de gent amb talent, aquí teniu una mostra de versions que no milloren ni empitjoren la original, sino la transformen.

Manel "La gent normal" versió de "Common People", dels Pulp



Johnny Cash "Hurt" versió de "Hurt" dels NIN

Li dec a en Santi i a les dones que s'estimen.

No hi havia gaire cúa, el clap encara no era ple. Debien quedar uns 20 minuts per les onze. Ens situem enmig de la sala, davant dels tècnics de só. No hi ha teloners, no caldrà pelar la taronja per gaudir de tot el seu sabor. Minuts d'espera i de xiulets. Els primers acords ens traslladen al 1999, l'any en el qual transcorre l'últim disc del grup. Jo crec que qualsevol disc ha de tenir una història. La bona música és la que et transmet alguna cosa, aconsegueix interaccionar amb la teva ànima provocant sentiments sense necessitat de viure'ls.

Tornant a la sala clap, al acabar la primera cançó ens informen que serà un concert llarg, d'unes dues hores. Un Orgàsmic crit d'aprovació per part del públic ens trasllada a la següent cançò. M'agradaria poder descriure amb més detall tot el que vaig sentir mentres van ser a l'escenari però ja us vaig avançar que no els coneixia gaire. Així que apart de gaudir amb un rock de bella factoria, seguint els cànons del segle passat, em quedo amb els moments de comunió podria inclús dir simbiosi entre el grup i els fans. Sincerament aquest és l'objectiu de l'artista, que ell i l'espectador siguin un.

Us deixo amb un documental que descriu força bé com és un concert de love of lesbian.
Recomanació de la Taca sonora!



The Algunas Plantas Experience

Love of Lesbian | Myspace Music Videos