H I T.

Hi ha cançons que no els hi cal presentació. És un pèl diferent a la original, però en diplo només hi fa algun retoc.

Piano ploramiques m'encanta el teu plor.

El temps passa, deixant marques en els nostres rostres. Igual que no hi ha cap moment en que la Terra no deixi de girar, cap instant es repetirà. Vull ser hivern. Congelar la follia de l'estiu i caminar. Sentir com el vent em travessa. Potser del meu trajecte vital només en queden passes que dins la memòria de les onades seran eternes. Ahir era lluna plena. Avui el paisatge rera la finestra resta glaçat i sortiré sense cap cigarro a la boca però fumant.

He vist un piano plorar.

Poc temps lliure. La música no descansa, companya fidel als meus passos. Poesia per a les orelles, tanqueu els ulls.

L'escoltes un cop, ho has de fer dos i tres i potser quatre. Jo encara ho faig.

Gràcies àlex per descubrirme a Nacho Umbert. Aquí podeu escoltar el cd. RECOMANADÍSSIM!

Adaptar no és antònim de crear.

Avui tocaré un tema que sempre és fruit de discusions, VERSIONAR. És a dir, agafar una obra teixida per unaltre i adaptar-la a les teves mides. Et pot semblar millor o pitjor, com tot. Per això suscita tan debat, si una cosa està bé cal reinterpretar-la?
Jo entenc que versionar una cançó es homenatjar a l'artista que l'ha creat, doncs li desmostres que l'has arribat a sentir tantes hores i tan endins del teu ésser que l'has acabat fent teva. Oblideu a Ramoncín i el seu "Come as you are" d'aquesta entrada. Parlo de gent amb talent, aquí teniu una mostra de versions que no milloren ni empitjoren la original, sino la transformen.

Manel "La gent normal" versió de "Common People", dels Pulp



Johnny Cash "Hurt" versió de "Hurt" dels NIN