Taques clàssiques. Volum I.

Avui, us vull presentar: Family, grup format per dos nois de donosti Javier Aramburu i Iñaki Gametxogoikoetxea. Només van fer un cd, "un soplo en el corazón". I QUIN CD!. Un dels discs bàsics per entendre la música espanyola dels últims 20 anys. A mi em sonen una mica a uns New Order amb vocació pop.





A qui no li ha passat això mai..

Música tradicional, per una setmana amb forta càrrega històrica.

Avui us presento un grup, millor dit un experiment, on diferents músics han aparcat els seus projectes principals per a fer un petit divertimento. Parlem de músics de L'Habitación Roja, Autumn Comets o Tachenko. Que ara ens presenten un folk d'arrels molt catalanes. Ideals per a escoltar mentre llegeixes a en Verdaguer, o en Plà, o inclús a en Quim Monzó. Litoral és fan dir, i han publicat un EP amb 4 temes. Disfruteu.

Llàgrimes en el pentagrama.

Us deixo amb cançons precioses per a ninetes ploroses.

Versió d'un clàssic de Leonard Cohen.



Això és un clàssic. Ojalà fossis aquí.

Perquè la música en català com la primavera fa goig.

Fa dies que no us dic res, però ara que sembla que ha tornat la calor i amb ella s'ha despertat en Nicolau, que és el meu tortugo. Doncs us duc un parell de coses fresques, em permetre el luxe de no parlar dels Manel. Malgrat sigui el "10 milles per veure una bona armadura" el disc de l'any i encara és abril.

Primer de tot vull compartir amb vosaltres un tema del nou disc d'en Pau Vallbé (el disseny de la pàgina web és preciòs), més conegut per el seu pseudònim d'Estanislau verdet. Per mi un dels músics amb més talent de la nova fornada de pop en català.




En segon lloc, us presentaré a en Refree. Músic hiperactiu. Fa poc va presentar el seu cinquè disc Matilda dedicat al seu fill, si, es pensava que tindria una filla però ja se sap que la natura és molt captritxosa. Aquí us porto una mostra del seu pop minimalista, no us recorda a una posta de sol enmig d'un camp de margarides?