El futur és un viatge cap al teu interior.

La música de James Blake neix a Saturn per acabar al més profund del teu ésser. Senyors i senyores, benvinguts al segle XXI.

Capbussades en mars de costumisme pop.

Tres dones de Barcelona, una broma per un aniversari. Graben unes cançons, perquè en quedi constància i per allargar la gràcia. Es fan un myspace. Després va passar el típic, les van trucar d'una discogràfica de USA per grabar un CD i fer una gira per Japó. De les seves cançons plenes de bones intencions i alegria no en podia sortir cap altre cosa, aquestes són les Aias. Avís per navegants, això que fan és noise pop. Breu definició:"Utilización de distorsiones, afinaciones disonantes, acoples, feedback y otros efectos sonoros generados con guitarras eléctricas..."

Quelcom fresc per aquest dies de semi-estiu!







P.D: Aquest diumenge toquen a BADALONA!

Taques clàssiques. Volum I.

Avui, us vull presentar: Family, grup format per dos nois de donosti Javier Aramburu i Iñaki Gametxogoikoetxea. Només van fer un cd, "un soplo en el corazón". I QUIN CD!. Un dels discs bàsics per entendre la música espanyola dels últims 20 anys. A mi em sonen una mica a uns New Order amb vocació pop.





A qui no li ha passat això mai..

Música tradicional, per una setmana amb forta càrrega històrica.

Avui us presento un grup, millor dit un experiment, on diferents músics han aparcat els seus projectes principals per a fer un petit divertimento. Parlem de músics de L'Habitación Roja, Autumn Comets o Tachenko. Que ara ens presenten un folk d'arrels molt catalanes. Ideals per a escoltar mentre llegeixes a en Verdaguer, o en Plà, o inclús a en Quim Monzó. Litoral és fan dir, i han publicat un EP amb 4 temes. Disfruteu.

Llàgrimes en el pentagrama.

Us deixo amb cançons precioses per a ninetes ploroses.

Versió d'un clàssic de Leonard Cohen.



Això és un clàssic. Ojalà fossis aquí.

Perquè la música en català com la primavera fa goig.

Fa dies que no us dic res, però ara que sembla que ha tornat la calor i amb ella s'ha despertat en Nicolau, que és el meu tortugo. Doncs us duc un parell de coses fresques, em permetre el luxe de no parlar dels Manel. Malgrat sigui el "10 milles per veure una bona armadura" el disc de l'any i encara és abril.

Primer de tot vull compartir amb vosaltres un tema del nou disc d'en Pau Vallbé (el disseny de la pàgina web és preciòs), més conegut per el seu pseudònim d'Estanislau verdet. Per mi un dels músics amb més talent de la nova fornada de pop en català.




En segon lloc, us presentaré a en Refree. Músic hiperactiu. Fa poc va presentar el seu cinquè disc Matilda dedicat al seu fill, si, es pensava que tindria una filla però ja se sap que la natura és molt captritxosa. Aquí us porto una mostra del seu pop minimalista, no us recorda a una posta de sol enmig d'un camp de margarides?

Clàssics en temps moderns.

L'evolució és una constant en l'espècie humana. Així no és d'estranyar que també ho sigui en la música. Agafar doncs clàssics i col·locar-hi petites dosis per adaptarlos als nous temps no sempre és fàcil. En música electrònica d'això en diuen Edits, una espècie de versions. Us deixo amb Greg wilson i un master sobre el tema: